ELS PÈSOLS, UNA BONA ALTERNATIVA PEL DOBLE CULTIU OBLIGATORI :

El catedràtic del Departament de Producció Vegetal i Ciència Forestal de la Universitat de Lleida, Jaume Lloveras, ha fet tot un seguit de reflexions sobre els aspectes agronòmics de la doble collita, analitzant els sistemes actuals més habituals de doble cultiu, com per exemple el d’ordi/panís, comparant-lo amb el de panís de monocultiu. Lloveras ha fet una valoració econòmica del que suposa l’ús de l’aigua en el doble cultiu, fent una visió de quina és la seva viabilitat en el nostre entorn.

Els paràmetres que ha comentat, entre d’altres, han estat els de temps de cultiu, amb un cicle anual de novembre a novembre en el cas de la doble collita, i d’abril a octubre, en el cas del panís de monocultiu. Pel que fa a les necessitats d’aigua i la seva eficiència, els resultats en tots dos casos, ha dit “és molt similar, amb xifres que volten els 600 litres per quilògram de gra”. Així mateix, “en el capítol d’ingressos i despeses, les diferències no són significatives”.

Amb tot plegat, Jaume Lloveras ha conclòs que “les possibilitats del doble cultiu estan condicionades a la disponibilitats d’aigua”, i que, en termes de benefici econòmic, “el que proporciona el doble cultiu davant el de cultiu únic de panís és molt ajustat, i depèn molt dels rendiments obtinguts de cada cultiu, de les despeses de producció i dels preus del gra”. L’avantatge de decantar-se pel doble cultiu és que aquest “permet distribuir millor les despeses d’explotació al llarg de l’any”. Per últim, després de destacar que aquest estudi és un dels pocs realitzats a Catalunya i Espanya que aporta dades sobre els costos del panís, ha explicat que els assaigs “mostren que els pèsols poden ser una bona alternativa en el doble cultiu, substituint a l’ordi”.

Per la seva part, Joan Girona, coordinador del programa “Ús Eficient de l’Aigua” de l’IRTA, ha parlat de cóm d’imprescindible resulta fer una bona gestió de l’aigua per estalviar recursos, tot mantenint la productivitat i millorant la rendibilitat de l’explotació dels conreus de doble collita. Girona ha parlat de què es pot fer per manejar el reg i el conreu, per subministrar “la quantitat d’aigua indispensable que aquest necessita, i no més”. Ha explicat en determinades zones, per limitació d’aigua, ja sigui de forma estable o temporal, “no es pot fer doble conreu; o bé es pot fer assumint que les quantitats d’aigua d’algun d’aquest cultius s’haurà de disminuir”.

Ha incidit en la necessitat de “fer anar aquells sistemes de reg més eficients, com ara el goter, per produir el mateix amb bastanta menys aigua”. Una altra estratègia a tenir en compte, a partir de l’estudi dels requeriments d’aigua de cada cultiu i les seves especificitats, és la que determina en quina fase d’aquest procés “podem permetre que pateixi estrés, i que això no tingui incidència des del punt de vista productiu; que no es noti o que es noti molt poc”.

Les conclusions dels estudis sobre l’ús eficient de l’aigua que coordina, determinen que “aplicant les millors tecnologies de reg, en tots els casos estudiats, en els regadius de Catalunya que no siguin de reg de suport, es podria fer doble conreu; no és fàcil, però és possible”. Ha acabat afegint que “a partir de 6.000 metres cúblics d’aigua podem plantejar-nos el doble cultiu, però hem de detectar què podem fer, saber concretar què necessita aquell cultiu i com li aportem”.